Senyor Wert, sóc una Catalana que viu a Moscú i em dirigeixo a vostè perquè és molt probable que des de la distancia jo vegi les coses bastant més clares. Jo no m'assemblo pas a un toro, però també embraveixo amb el càstig.
Sóc d'aquelles catalanes que com diu la seva companya de partit, "hem marxat a l'aventura" i vivim a l'estranger. Vaig néixer a Catalunya, vaig estudiar a l'escola en català, vaig anar a l'Universitat catalana, i la meva vida ha sigut normal; tant, que el bilingüisme m'ha donat l'oportunitat de parlar correctament 7 idiomes. I sap què? Avui en dia jo a Russia parlo el rus, a França parlo el francès i a Anglaterra l'anglès. Per cas creu que pateixo alguna malaltia? Com s'atraveix a criticar el català quan vostè i els seus companys d'equip no parlen ni l'anglès?
Mentre vostè es dedica a atemptar contra la nostra Llengua, cada minut que passa neixen dos independentistes més i jo en sóc un d'ells.
Tant de bo algun dia vostè pugui sentir l'amor que els catalans sentim per la nostra Terra, la nostra Llengua, la nostra Historia i la nostra Cultura. Si tant sols per un minut pogués experimentar l'orgull que tinc de ser catalana, segurament canviaria de parè.
A mi Catalunya m'ha donat la vida i vostè no me la prendrà.
La meva llengua és sagrada i la meva ciutat, Barcelona, un gran passaport. Jo sóc una petita ambaixadora de la meva Terra allà on vaig i tothom em rep amb molt de respecte. Vol saber per què? Perquè jo m'adapto a tot arreu, perquè la meva Catalunya m'ha obert la ment i la ment obre fronteres.
Li ben prometo que no ens barallarem. Nosaltres, els catalans aconseguirem la llibertat que ens pertoca. Però com que vostè és un home acomplexat que viu tancat dins una filmoteca prehistòrica, tant sols li recomano que torni a veure la pelicula Casablanca. L'any 1942 un Bogart enamorat de Bergman ens donava una gran lliçó. Sr. Wert tant si ens estima com si no, deixin's marxar en Pau.
Sóc d'aquelles catalanes que com diu la seva companya de partit, "hem marxat a l'aventura" i vivim a l'estranger. Vaig néixer a Catalunya, vaig estudiar a l'escola en català, vaig anar a l'Universitat catalana, i la meva vida ha sigut normal; tant, que el bilingüisme m'ha donat l'oportunitat de parlar correctament 7 idiomes. I sap què? Avui en dia jo a Russia parlo el rus, a França parlo el francès i a Anglaterra l'anglès. Per cas creu que pateixo alguna malaltia? Com s'atraveix a criticar el català quan vostè i els seus companys d'equip no parlen ni l'anglès?
Mentre vostè es dedica a atemptar contra la nostra Llengua, cada minut que passa neixen dos independentistes més i jo en sóc un d'ells.
Tant de bo algun dia vostè pugui sentir l'amor que els catalans sentim per la nostra Terra, la nostra Llengua, la nostra Historia i la nostra Cultura. Si tant sols per un minut pogués experimentar l'orgull que tinc de ser catalana, segurament canviaria de parè.
A mi Catalunya m'ha donat la vida i vostè no me la prendrà.
La meva llengua és sagrada i la meva ciutat, Barcelona, un gran passaport. Jo sóc una petita ambaixadora de la meva Terra allà on vaig i tothom em rep amb molt de respecte. Vol saber per què? Perquè jo m'adapto a tot arreu, perquè la meva Catalunya m'ha obert la ment i la ment obre fronteres.
Li ben prometo que no ens barallarem. Nosaltres, els catalans aconseguirem la llibertat que ens pertoca. Però com que vostè és un home acomplexat que viu tancat dins una filmoteca prehistòrica, tant sols li recomano que torni a veure la pelicula Casablanca. L'any 1942 un Bogart enamorat de Bergman ens donava una gran lliçó. Sr. Wert tant si ens estima com si no, deixin's marxar en Pau.
Comentarios
Publicar un comentario